Grècia i Egipte en l'origen del drama.

El context sagrat

M. Isabel Panosa Domingo

2009, Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica

Hic et Nunc, 7

125 pàgines; 80 figures

Text en català (resum en anglès)

ISBN: 978-84-936809-8-5

PVP: 35 €

El llibre gira entorn de l’origen del drama com a espectacle. Fa un viatge a les arrels que aquest gènere té tant a Egipte com a Grècia i analitza el context en què sorgí. Les primeres experiències escèniques de l’antic Egipte són comparades amb les primeres experiències teatrals gregues, que són les que marcaren el naixement de la tragèdia. Des d’aquesta perspectiva es pren com a fil conductor la trajectòria de dues figures estretament vinculades al drama: Osiris i Dionís, que fonamenten el relat mític que després nodrí les primeres representacions teatrals envers un públic en totes dues civilitzacions. L’anàlisi d’aquest panorama permet observar la connexió entre les pràctiques rituals, l’ús del mite com a expressió d’una norma conducta i la codificació dels seus continguts en un llenguatge escènic.

La història mítica condensa en realitat diversos estadis culturals, que queden plasmats en els primers espectacles mitjançant la paraula, l’acció (significat primari de drama, en definitiva) i uns complements (música, màscara, codi gestual, símbols, etc.). Neixen així les primeres tècniques teatrals de la història, però amb una significació primigènia en què el públic assistent és, de fet, la mateixa comunitat que participa en el drama, i ho fa com a part integrant d’una pràctica ritual que té el propòsit de reforçar els vincles entre els seus membres.

L’autora estudia les tres arts escèniques (música, teatre i dansa) autònomament, però també en connexió amb la representació dels primers drames sacres. En darrer lloc aborda les circumstàncies que van fer derivar les experiències teatrals d’Egipte i Grècia per camins diferents i assentar les bases del Teatre occidental.